PMF – País Valencià

Quines obligacions lingüístiques tenen les empreses en general?

• La normativa valenciana estableix que les empreses i establiments que desenvolupen la seva activitat al País Valencià, tant si tenen la seu social dins com fora, han de garantir els drets lingüístics dels consumidors en l’ús del valencià i del castellà.
• Han de poder atendre els consumidors tant si parlen en valencià com en castellà (Llei 4/1983, de l’Ús i Ensenyament del Valencià, art. 36.1).
• Han de tenir la senyalització, els rètols i cartells informatius almenys en valencià (Llei 4/1983, art. 36.2).
• Han de redactar en valencià, com a mínim, les informacions de caràcter fix o estable relatives als productes o serveis (Llei 4/1983, art. 36.3).
• Els contractes, factures, pressupostos, rebuts i documents similars destinats al públic han d’estar disponibles en valencià si el client ho sol·licita (Llei 4/1983, art. 36.4).
• Les empreses que ofereixen contractes d’adhesió o amb condicions generals han de tenir-los disponibles en exemplars separats en valencià i castellà (Llei 4/1983, art. 36.4).
• Les comunicacions comercials i publicitàries dirigides al públic valencià poden fer-se en valencià, i les administracions han de fomentar-ne l’ús (Llei 4/1983, art. 39).

⬆️ AMUNT

Com han de ser els rètols, cartells i etiquetatge?

• Els rètols fixos, informatius o d’obligat compliment han d’estar, almenys, en valencià (Llei 4/1983, art. 36.2).
• Els rètols temporals o comercials poden estar en qualsevol llengua, però sempre garantint que el valencià siga present almenys amb la mateixa visibilitat i grandària (Llei 4/1983, art. 36.2).
• Les etiquetes de productes fabricats o comercialitzats al País Valencià han de poder incorporar el valencià en les dades d’ús, instruccions i contingut (Llei 4/1983, art. 36.3).

⬆️ AMUNT

Quines obligacions lingüístiques tenen els establiments de restauració i hostaleria?

• Les cartes de plats, menús i informació de serveis han d’estar almenys en valencià (Llei 4/1983, art. 36.3).
• El personal ha de poder atendre en valencià els consumidors que s’hi adrecen en aquesta llengua (Llei 4/1983, art. 36.1).
• Els rètols, indicadors i informació de preus han d’estar disponibles almenys en valencià (Llei 4/1983, art. 36.2).
• Els fulls de reclamacions han d’estar en valencià i castellà (Decret 77/1994, art. 3 i 4).

⬆️ AMUNT

Quins drets lingüístics tenen els consumidors i usuaris?

• Els consumidors tenen dret a rebre la informació i la documentació contractual almenys en valencià si ho sol·liciten (Llei 4/1983, art. 36.4).
• Totes les persones tenen dret a dirigir-se oralment i per escrit a les empreses i administracions en valencià o castellà, i a ser ateses en la llengua triada (Estatut d’Autonomia, art. 6.2).
• Cap persona pot ser discriminada per raó de llengua en les relacions comercials, professionals o laborals (Estatut, art. 6.3).
• Les administracions públiques i entitats que gestionen serveis públics han de garantir l’ús del valencià en la seua activitat (Llei 4/1983, art. 9 i 11).

⬆️ AMUNT

Quines obligacions lingüístiques tenen els centres comercials i grans superfícies?

• Els rètols generals, indicadors de serveis i informació fixa de l’establiment han d’estar almenys en valencià (Llei 4/1983, art. 36.2).
• El personal de cara al públic ha de poder atendre els clients tant en valencià com en castellà (Llei 4/1983, art. 36.1).
• Els anuncis i megafonia poden fer-se en qualsevol llengua, però les administracions han de promoure que almenys una part es faça en valencià (Llei 4/1983, art. 39).
• Els documents de garanties, factures, tiquets i condicions de venda han d’estar disponibles en valencià si el client ho sol·licita (Llei 4/1983, art. 36.4).

⬆️ AMUNT

Quines obligacions lingüístiques tenen les empreses de repartiment i missatgeria?

• Les empreses que desenvolupen activitats de repartiment o lliurament de productes al País Valencià han de garantir l’atenció lingüística en valencià a les persones destinatàries i usuàries dels seus serveis.
• Han de poder atendre els clients tant en valencià com en castellà, ja siga en la comunicació oral, telefònica o digital (Llei 4/1983, art. 36.1).
• Els avisos, comprovants, justificants de lliurament o missatges informatius han d’estar disponibles almenys en valencià si el client ho demana (Llei 4/1983, art. 36.4).
• Les empreses que operen amb punts de recollida o màquines automàtiques han de garantir que la interfície o pantalla estiga disponible almenys en valencià (Llei 4/1983, art. 36.2 i 36.3).
• En el cas d’empreses públiques o concessionàries de serveis públics de repartiment, és obligatori oferir atenció en valencià (Decret 61/2017, art. 5 i 6).

⬆️ AMUNT

Quines obligacions lingüístiques tenen les sales de cinema i espectacles?

• Les pel·lícules projectades o difoses al País Valencià poden ser en qualsevol llengua, però l’Administració ha de fomentar-ne la versió o subtitulació en valencià (Llei 4/1983, art. 29).
• Els rètols, cartells i informació pública dels cinemes i teatres han d’estar almenys en valencià (Llei 4/1983, art. 36.2).
• Les entrades, rebuts i informació de compra en línia han d’estar disponibles en valencià si el consumidor ho sol·licita (Llei 4/1983, art. 36.4).
• Les administracions públiques valencianes poden exigir a les sales beneficiàries de subvencions culturals que garantisquen la presència del valencià en la programació (Llei 4/2023, de Drets Culturals, art. 24.3).

⬆️ AMUNT

Quines obligacions lingüístiques tenen les empreses de recursos humans (RRHH)?

• Els processos de selecció, comunicacions i entrevistes s’han de poder fer en valencià si el candidat així ho sol·licita (Llei 4/1983, art. 36.1).
• Les ofertes de treball publicades al País Valencià poden redactar-se en qualsevol llengua, però s’ha de garantir la disponibilitat de la versió en valencià si es difonen per canals públics o administratius (Llei 4/1983, art. 36.3).
• Els contractes laborals, documents interns o manuals d’empresa han d’estar disponibles en valencià quan un treballador o treballadora ho demane (Llei 4/1983, art. 36.4).
• En empreses públiques o que gestionen serveis per l’Administració, és obligatori garantir l’atenció i documentació en valencià (Decret 61/2017, art. 5)

⬆️ AMUNT

Quines obligacions lingüístiques tenen les gestories, assessories i despatxos professionals?

• Els serveis d’assessorament han d’atendre els clients tant en valencià com en castellà (Llei 4/1983, art. 36.1).
• La documentació contractual, pressupostos, factures o informes han d’estar disponibles en valencià si el client ho sol·licita (Llei 4/1983, art. 36.4).
• Les comunicacions professionals i correspondència amb l’Administració valenciana han de poder fer-se en valencià (Estatut, art. 6.2; Decret 61/2017, art. 3 i 4).
• Les pàgines web, portals o plataformes digitals de serveis professionals establits al País Valencià han de garantir almenys la versió en valencià (Llei 4/1983, art. 36.3).

⬆️ AMUNT

Quines obligacions lingüístiques tenen els advocats i despatxos jurídics?

• Els clients tenen dret a ser atesos i a rebre documentació jurídica en valencià si ho sol·liciten (Llei 4/1983, art. 36.1 i 36.4).
• Els escrits i documents presentats davant òrgans de l’Administració de Justícia a la Comunitat Valenciana poden redactar-se íntegrament en valencià (Estatut, art. 6.2; Llei Orgànica 6/1985, del Poder Judicial, art. 231).
• Els col·legis professionals d’advocats han de fomentar l’ús del valencià en les seues activitats i comunicacions (Llei 4/1983, art. 30).
• Els rètols, plaques i informació pública dels despatxos han d’estar almenys en valencià (Llei 4/1983, art. 36.2).

⬆️ AMUNT

Quines obligacions lingüístiques tenen les empreses o entitats que gestionen serveis públics?

• Les empreses concessionàries o contractades per l’Administració valenciana han de garantir l’atenció oral i escrita en valencià (Decret 61/2017, art. 5).
• Tots els formularis, documents, webs i comunicacions amb la ciutadania han d’estar disponibles en valencià i castellà (Decret 61/2017, art. 6).
• El personal d’atenció directa ha de poder comprendre i expressar-se en valencià (Decret 61/2017, art. 4).
• Els missatges automàtics o sistemes de veu electrònica han d’oferir la possibilitat de selecció d’atenció en valencià (Decret 61/2017, art. 7).

⬆️ AMUNT

Quines obligacions lingüístiques tenen les empreses culturals i mitjans de comunicació?

• Les empreses que difonen continguts culturals o informatius al País Valencià han de garantir la presència del valencià com a llengua d’ús i difusió (Llei 4/2023, de Drets Culturals, art. 24 i 25).
• Les administracions públiques valencianes han de fomentar la producció i difusió en valencià mitjançant ajudes i subvencions (Llei 4/2023, art. 26).
• Les plataformes digitals o emissores locals que reben suport públic han d’oferir la seua interfície o contingut almenys en valencià (Llei 4/2023, art. 27).

⬆️ AMUNT

Les empreses amb pàgina web o canals digitals tenen obligacions lingüístiques al País Valencià?

Actualment, al País Valencià no existeix cap norma que obligue les empreses privades a oferir les seues pàgines web o canals digitals almenys en valencià.
La normativa vigent només reconeix el dret d’ús del valencià i promou la seua presència, però sense establir obligacions concretes per al sector privat.

• La Llei 4/1983, d’Ús i Ensenyament del Valencià, reconeix el dret dels ciutadans a usar el valencià i estableix que les administracions han de fomentar-ne l’ús (art. 6), però no inclou prescripcions específiques sobre pàgines web d’empreses.
• El Decret 61/2017, d’ús institucional i administratiu de les llengües oficials, s’aplica exclusivament a les administracions públiques valencianes, les quals han d’oferir els seus webs i serveis electrònics almenys en valencià (art. 4). Aquest decret no afecta les empreses privades.
• L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana (art. 6) reconeix el valencià com a llengua pròpia i cooficial, però tampoc no estableix obligacions específiques en l’àmbit digital privat.

Per tant, a diferència de Catalunya, on el Codi de Consum exigeix que les empreses que operen al territori ofereixin la informació digital en català, al País Valencià només existeix un marc de foment voluntari promogut per la Generalitat a través de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme.

(Referències legals: Llei 4/1983, art. 6 i 23–27; Decret 61/2017, art. 4; Estatut d’Autonomia, art. 6).

⬆️ AMUNT

Legislació

Normativa de referència en matèria de drets lingüístics al País Valencià

• Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, Llei Orgànica 5/1982, d’1 de juliol, d’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana.
  Articles 6.1 a 6.3: reconeix el valencià com a llengua pròpia de la Comunitat, cooficial amb el castellà, i garanteix el dret a usar-lo oralment i per escrit en totes les relacions amb les institucions públiques i privades.
  
  
• Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).
  Articles 3, 6, 9, 11, 15, 29, 30, 36 i 39: regula l’ús del valencià en l’Administració, l’ensenyament, els mitjans de comunicació, l’àmbit social i econòmic, i els drets dels consumidors a ser atesos en valencià.
  
  
• Llei 8/1986, de 29 de desembre, de Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  Articles 3 i 4: defineix l’Acadèmia com a institució normativa de la llengua valenciana i li atorga competència per fixar la normativa lingüística oficial.
  
  
• Decret 61/2017, de 12 de maig, del Consell, pel qual es regula l’atenció ciutadana multilingüe i el dret d’opció lingüística davant l’Administració de la Generalitat.
  Articles 3 a 7: estableix el dret de la ciutadania a ser atesa en valencià i les obligacions lingüístiques del personal i les empreses que gestionen serveis públics.
  
  
• Llei 4/2023, de 13 d’abril, de Drets Culturals de la Comunitat Valenciana.
  Articles 24 a 27: reconeix el dret de la ciutadania a accedir a la cultura en valencià i obliga els poders públics a fomentar-ne la presència i ús.
  
  
• Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del Poder Judicial.
  Article 231: reconeix el dret a utilitzar les llengües cooficials, inclòs el valencià, en totes les actuacions judicials.
  
  
• Decret 77/1994, de 12 d’abril, del Govern Valencià, pel qual es regula el full de reclamacions dels consumidors i usuaris.
  Articles 3 i 4: estableix que els fulls de reclamacions han d’estar disponibles en valencià i castellà.

⬆️ AMUNT